Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pluja. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pluja. Mostrar tots els missatges
dilluns, 12 de juny del 2017
divendres, 9 de juny del 2017
Marató sota la pluja
La cursa de marató se celebra sobre un recorregut de 42,195 quilòmetres (26,2 milles), gairebé sempre sobre circuits urbans. És la prova més dura i de més distància que es realitza corrent en Jocs Olímpics i Campionats del Món d'Atletisme. Encara s'utilitza amb freqüència la paraula marató per nomenar qualsevol carrera de més de 5 quilòmetres que se celebra sobre circuits urbans, el que realment defineix a aquesta prova és la distància recorreguda.
Una carrera en muntanya o Camp a través de 26,2 milles és una marató amb aquestes característiques -trail o Cross country-, i una carrera urbana només ho és quan té aquest recorregut.
Córrer amb pluja,és una de les coses mes odiades per molts corredors (i estimada per alguns) que es neguen a entrenar quan el clima no acompanya.
Lamentablement, la pluja és un delsfactors climàtics que més afecta molts corredors que suspenen les seves activitats i entrenaments i prefereixen quedar-se a casa per evitar mullar-se.
 |
| Bajo la lluvia, cientos de corredores participan en el Maratón. Foto: Cuartoscuro |
Conclusió personal: admiro molt que segueixin practicant l'esport malgrat laclimatologia, així demostren el sufriment i sacrifici que fan.
Renaissance art
Renaissance art
Renaissance art is often divided up into two periods:
Early Renaissance (1400-1479) - Artists learned by trying to emulate classical artists focusing on symmetry and creating the perfect form. This era featured such artists as Giotto, Masaccio, and Donatello.
High Renaissance (1475-1525) - A rising interest in perspective and space gave the art even more realism. Great artists such as Michelangelo, Leonardo da Vinci, and Rafael flourished during this period.
New Techniques and Styles Many new techniques were introduced during the Renaissance.
These techniques helped to enhance the quality and realism of the art.
Perspective - perspective is drawing or painting a picture such as that it looks like there are three dimensions. It gives the illusion that some objects in the painting are further away than others.
Balance and Proportion - Drawing subjects such that they are the correct size when compared to each other.
Use of Light and Dark - Many artists starting using light and shadows in their works to add drama, perspective, and timing to their art.
 |
| Moses Saved from the water the Rafael florished |
Information:http://www.ducksters.com/history/renaissance_art.php
conclutions:My conclution in it's team is that the revival in the world of paint is very realistic and very spread
dimecres, 7 de juny del 2017
CANTANT SOTA LA PLUJA
Cantant sota la pluja
Cantant sota la pluja és una pel·lícula musical de Hollywood , estrenada a 1952 . Feta seguint els esquemes clàssics de la Metro , té la seva inspiració en tota la sèrie de Melodies de Broadway que es van anar realitzant a Hollywood en els 30 i 40 , coincidint amb l'aparició del cinema sonor.
La pel·lícula va ser un gran èxit gràcies a les seves escenes de ball, especialment la de Gene Kelly sota la pluja, quan canta la cançó que dóna títol al film. Es va estrenar a l'abril i va ser la pel·lícula més taquillera durant aquest mes i la desena de 1952.
Banda sonora
Banda sonora ( soundtrack en anglès) és la part de so i el resultat de l'edició de diferents pistes de so, ja siguin diàlegs, sons i música d'una obra o acompanyament paral·lel. Normalment, i amb rares excepcions, el terme al·ludeix només a la música d'una pel·lícula oa la comercialització dels temes musicals d'una obra com videojocs , programes de televisió i ràdio , etc. Des d'un punt de vista musical, s'entén com a banda sonora aquella música tant vocal com instrumental composta expressament per a una pel·lícula , complint amb la funció de potenciar aquelles emocions que les imatges per si soles no són capaços d'expressar. Quan la banda sonora és creada expressament per a una obra determinada i no utilitza música preexistent se li denomina Banda Sonora Original, abreujat com BSO oBSO (en anglès OST , O riginal S ound t rack ).
Alguns dels més coneguts compositors de bandes sonores per al cinema són: Ennio Morricone , Vangelis (Evangelos Odysseas Papathanassiou) , John Williams ,James Horner i Hans Zimmer , entre d'altres.
La banda sonora d'una pel·lícula, en el seu sentit físic, pot ser de dos tipus: magnètica o òptica . En el primer cas, una o diverses bandes de gravació magnètica discorren per les vores de la tira de pel·lícula. En ser llegides aquestes línies per un aparell en sincronia amb la projecció, es generen els sons de manera similar a com ho faria un lector de cassets . En el cas de les bandes sonores òptiques, es tracta de zones de foscor i llum en un o dos costats de la cinta de la pel·lícula. Les diferents intensitats de llum, es converteixen després en impulsos elèctrics creant el conjunt de la banda sonora.
També s'utilitzen, encara que no tan freqüentment, sistemes de so digital , basats en punts sobre la pel·lícula que es converteixen en so a través de diversos mètodes, alguns encara experimentals.
Cantant sota la pluja és una pel·lícula musical de Hollywood , estrenada a 1952 . Feta seguint els esquemes clàssics de la Metro , té la seva inspiració en tota la sèrie de Melodies de Broadway que es van anar realitzant a Hollywood en els 30 i 40 , coincidint amb l'aparició del cinema sonor.
La pel·lícula va ser un gran èxit gràcies a les seves escenes de ball, especialment la de Gene Kelly sota la pluja, quan canta la cançó que dóna títol al film. Es va estrenar a l'abril i va ser la pel·lícula més taquillera durant aquest mes i la desena de 1952.
Banda sonora ( soundtrack en anglès) és la part de so i el resultat de l'edició de diferents pistes de so, ja siguin diàlegs, sons i música d'una obra o acompanyament paral·lel. Normalment, i amb rares excepcions, el terme al·ludeix només a la música d'una pel·lícula oa la comercialització dels temes musicals d'una obra com videojocs , programes de televisió i ràdio , etc. Des d'un punt de vista musical, s'entén com a banda sonora aquella música tant vocal com instrumental composta expressament per a una pel·lícula , complint amb la funció de potenciar aquelles emocions que les imatges per si soles no són capaços d'expressar. Quan la banda sonora és creada expressament per a una obra determinada i no utilitza música preexistent se li denomina Banda Sonora Original, abreujat com BSO oBSO (en anglès OST , O riginal S ound t rack ).
Alguns dels més coneguts compositors de bandes sonores per al cinema són: Ennio Morricone , Vangelis (Evangelos Odysseas Papathanassiou) , John Williams ,James Horner i Hans Zimmer , entre d'altres.
La banda sonora d'una pel·lícula, en el seu sentit físic, pot ser de dos tipus: magnètica o òptica . En el primer cas, una o diverses bandes de gravació magnètica discorren per les vores de la tira de pel·lícula. En ser llegides aquestes línies per un aparell en sincronia amb la projecció, es generen els sons de manera similar a com ho faria un lector de cassets . En el cas de les bandes sonores òptiques, es tracta de zones de foscor i llum en un o dos costats de la cinta de la pel·lícula. Les diferents intensitats de llum, es converteixen després en impulsos elèctrics creant el conjunt de la banda sonora.
També s'utilitzen, encara que no tan freqüentment, sistemes de so digital , basats en punts sobre la pel·lícula que es converteixen en so a través de diversos mètodes, alguns encara experimentals.
 |
| Caratula de la pelicula |
 |
| Escena de Gene Kelly ballant baix la pluja |
HENRY ROUSSEAU
PINTURA
HENRI ROUSSEAU
Autoretrat de Henri Rousseau
|
(Henri Julien Félix Rousseau, anomenat el duaner; Laval, França, 1844 - París, 1910) Pintor francès. Per les seves humils orígens no va poder rebre una formació artística i no es va dedicar a la pintura fins a 1893, per la qual cosa se'l considera autodidacta. La seva peculiar pintura figurativa, que combina la ingenuïtat formal amb la sofisticació temàtica i compositiva, constitueix un cas únic en el marc de les experiències innovadores de la seva època. Després d'unes primeres obres (paisatges i natures mortes) en què descriu minuciosament la realitat eliminant completament la perspectiva, Henri Rousseau va passar a col·locar les seves figures en un espai bidimensional d'ambient mític, com és el cas en La cavalcada de la desolació . No obstant això, les seves obres més interessants són aquelles que representen un món exòtic, ple de visions oníriques, sovint ambientades en la jungla.En aquesta línia s'inscriu sobretot el famós quadre L'encantadora de serps (1907).La seva obra va exercir una destacada influència en la pintura naïf. |
Quadre dels flamencs de Henri Rousseau
|
-En aquest quadre podem observar un llac amb flors a l'aigua, al fons de la imatge es veuen unes palmeres,també podem trobar uns flamencs en la part inferior dreta de la obra.
Informacion:http://birdcadiz.com/los-flamencos
Conclució: El cuadre esta molt bé, pero no entenc el perque les flors del llac son mes grans que per exemple els flamencs si les folrs estan mes lluny.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)