Hola! Benvinguts! Som l'equip base 5 de l'institut La Mar de la Frau. Estem compostos per l'Álvaro Riscos, el Víctor Fernández, el Max Abenojar, l'Àlex Fernández i la Mafalda Cordero i hem fet una recerca sobre la pluja,el plugim i el granís.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mafalda Cordero. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mafalda Cordero. Mostrar tots els missatges
dilluns, 12 de juny del 2017
dijous, 8 de juny del 2017
Cuatro Estaciones de Vivaldi
Las cuatro estaciones de vivaldi
Las cuatro estaciones (originalmente en italiano: Le quattro stagioni) es el título de un libro de cuatro conciertos para violín y orquesta (La primavera, El verano, El otoño y El invierno) del compositor italiano Antonio Vivaldi, incluido en Il cimento dell'armonia e dell'inventione, Op. 8. Se trata de una obra descriptiva o programática que evoca, a través de elementos de lenguaje musical, distintos aspectos de las estaciones del año.
-Allegro: Despierta la primavera, se oye el canto de los pájaros, el murmullo de las fuentes, la tormenta.
https://www.youtube.com/watch?v=qMnHl1KN9kE
dimecres, 7 de juny del 2017
CANTANT SOTA LA PLUJA
Cantant sota la pluja
Cantant sota la pluja és una pel·lícula musical de Hollywood , estrenada a 1952 . Feta seguint els esquemes clàssics de la Metro , té la seva inspiració en tota la sèrie de Melodies de Broadway que es van anar realitzant a Hollywood en els 30 i 40 , coincidint amb l'aparició del cinema sonor.
La pel·lícula va ser un gran èxit gràcies a les seves escenes de ball, especialment la de Gene Kelly sota la pluja, quan canta la cançó que dóna títol al film. Es va estrenar a l'abril i va ser la pel·lícula més taquillera durant aquest mes i la desena de 1952.
Banda sonora
Banda sonora ( soundtrack en anglès) és la part de so i el resultat de l'edició de diferents pistes de so, ja siguin diàlegs, sons i música d'una obra o acompanyament paral·lel. Normalment, i amb rares excepcions, el terme al·ludeix només a la música d'una pel·lícula oa la comercialització dels temes musicals d'una obra com videojocs , programes de televisió i ràdio , etc. Des d'un punt de vista musical, s'entén com a banda sonora aquella música tant vocal com instrumental composta expressament per a una pel·lícula , complint amb la funció de potenciar aquelles emocions que les imatges per si soles no són capaços d'expressar. Quan la banda sonora és creada expressament per a una obra determinada i no utilitza música preexistent se li denomina Banda Sonora Original, abreujat com BSO oBSO (en anglès OST , O riginal S ound t rack ).
Alguns dels més coneguts compositors de bandes sonores per al cinema són: Ennio Morricone , Vangelis (Evangelos Odysseas Papathanassiou) , John Williams ,James Horner i Hans Zimmer , entre d'altres.
La banda sonora d'una pel·lícula, en el seu sentit físic, pot ser de dos tipus: magnètica o òptica . En el primer cas, una o diverses bandes de gravació magnètica discorren per les vores de la tira de pel·lícula. En ser llegides aquestes línies per un aparell en sincronia amb la projecció, es generen els sons de manera similar a com ho faria un lector de cassets . En el cas de les bandes sonores òptiques, es tracta de zones de foscor i llum en un o dos costats de la cinta de la pel·lícula. Les diferents intensitats de llum, es converteixen després en impulsos elèctrics creant el conjunt de la banda sonora.
També s'utilitzen, encara que no tan freqüentment, sistemes de so digital , basats en punts sobre la pel·lícula que es converteixen en so a través de diversos mètodes, alguns encara experimentals.
Cantant sota la pluja és una pel·lícula musical de Hollywood , estrenada a 1952 . Feta seguint els esquemes clàssics de la Metro , té la seva inspiració en tota la sèrie de Melodies de Broadway que es van anar realitzant a Hollywood en els 30 i 40 , coincidint amb l'aparició del cinema sonor.
La pel·lícula va ser un gran èxit gràcies a les seves escenes de ball, especialment la de Gene Kelly sota la pluja, quan canta la cançó que dóna títol al film. Es va estrenar a l'abril i va ser la pel·lícula més taquillera durant aquest mes i la desena de 1952.
Banda sonora ( soundtrack en anglès) és la part de so i el resultat de l'edició de diferents pistes de so, ja siguin diàlegs, sons i música d'una obra o acompanyament paral·lel. Normalment, i amb rares excepcions, el terme al·ludeix només a la música d'una pel·lícula oa la comercialització dels temes musicals d'una obra com videojocs , programes de televisió i ràdio , etc. Des d'un punt de vista musical, s'entén com a banda sonora aquella música tant vocal com instrumental composta expressament per a una pel·lícula , complint amb la funció de potenciar aquelles emocions que les imatges per si soles no són capaços d'expressar. Quan la banda sonora és creada expressament per a una obra determinada i no utilitza música preexistent se li denomina Banda Sonora Original, abreujat com BSO oBSO (en anglès OST , O riginal S ound t rack ).
Alguns dels més coneguts compositors de bandes sonores per al cinema són: Ennio Morricone , Vangelis (Evangelos Odysseas Papathanassiou) , John Williams ,James Horner i Hans Zimmer , entre d'altres.
La banda sonora d'una pel·lícula, en el seu sentit físic, pot ser de dos tipus: magnètica o òptica . En el primer cas, una o diverses bandes de gravació magnètica discorren per les vores de la tira de pel·lícula. En ser llegides aquestes línies per un aparell en sincronia amb la projecció, es generen els sons de manera similar a com ho faria un lector de cassets . En el cas de les bandes sonores òptiques, es tracta de zones de foscor i llum en un o dos costats de la cinta de la pel·lícula. Les diferents intensitats de llum, es converteixen després en impulsos elèctrics creant el conjunt de la banda sonora.
També s'utilitzen, encara que no tan freqüentment, sistemes de so digital , basats en punts sobre la pel·lícula que es converteixen en so a través de diversos mètodes, alguns encara experimentals.
| Caratula de la pelicula |
| Escena de Gene Kelly ballant baix la pluja |
HENRY ROUSSEAU
PINTURA
HENRI ROUSSEAU
Autoretrat de Henri Rousseau
|
Quadre dels flamencs de Henri Rousseau
|
-En aquest quadre podem observar un llac amb flors a l'aigua, al fons de la imatge es veuen unes palmeres,també podem trobar uns flamencs en la part inferior dreta de la obra.
Informacion:http://birdcadiz.com/los-flamencos
Conclució: El cuadre esta molt bé, pero no entenc el perque les flors del llac son mes grans que per exemple els flamencs si les folrs estan mes lluny.
Introducció
La pluja, el plugim i el granís.
Hola! Benvinguts!
Som l'equip base 5 de l'institut La Mar de la Frau. Estem compostos per l'Álvaro Riscos, el Víctor Fernández, el Max Abenojar, l'Àlex Fernández i la Mafalda Cordero i hem fet una recerca sobre la pluja,el plugim i el granís.
Aquest treball consistirà en la publicació de la nostra recerca sobre la pluja, el plugim i el granís en aquest blog.
Cadascú ha de treballar dos temes i haurà de buscar informació i exposar-la en aquest blog,
Hi ha diferents apartats i subtemes:
El Víctor farà:
-Context geogràfic
-Formacions i Origens
-Literatura
L'Álvaro farà:
-Tradicions i Costums
-Diccionari de llengües
L'Álex farà:
-Cinema
-Altres (Flora i Fauna)
La Mafalda farà:
-Música
-Pintura
El Max farà:
-Esports
-Arquitectura
A continuació donarem pas a aquests apartats. Esperem que us agradi!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)